Ens hem despertat a l’hora de sempre al motel ronyós on ens vam quedar a passar la nit i tot seguit hem anat a esmorzar al café del davant. Hem demanat suc de taronja, cafè i una mena de bunyols de pasqua (allà en diuen mini-donnuts), i hem estat discutint sobre què fer durant el dia. Williams és un poble molt ben situat i que té destinacions interessants als 4 punts cardinals: cap al nord vas al Grand Canyon; cap a l’est, a la ciutat de Flagstaff; cap al sud, al desert dels famosos cactus d’Arizona; i cap a l’oest, a Las Vegas i Califòrnia. Finalment, la democràcia ha manat i per 2 vots a 1 hem decidit tornar al Grand Canyon a fer la ruta que ahir no vam poder veure per culpa del mal temps.
La segona visita al Grand Canyon ha estat un desastre. Resulta que aquella ruta s’agafava per iniciar al Hermmitts Point un sender infernal on necessites estar molt preparat i almenys 2 dies per poder completar-lo. Nosaltres no portàvem ni aigua, així que no l’hem ni començat i hem girat cua cap a Williams de nou, a empalmar altre cop amb la Historic 66.
Hem fet una parada al poblet de Seligman, (foto) que és semblant a Williams en quant a estructura: un carrer principal (la ruta) ple de motels i botigues de souvenirs. La diferència és que aquest era molt, molt més decadent. Hem dinat a dins d’una botiga de souvenirs. Sí, enmig de banderes, matrícules, imans, samarretes i altres objectes diversos hi havia dues taules on un home que estava mig tocat del bolet ens ha servit el dinar. Particularment i per sorpresa meva, he menjat un arròs amb pollastre força bo. Després de 4 fotos hem continuat la ruta. Hem decidit no posar benzina al poble perquè la tenien molt cara (el capítol benzina mereix un article apart) i som així de xulos. Unes 20 milles més tard hem tornat a Seligman a omplir el dipòsit per por a no quedar-nos tirats.
A l’alçada de Kingman ens hem desviat rumb a Las Vegas. Cap a les 8 hem creuat la faraònica presa de Hoover, ja a Nevada, on estàvem per sobre dels 41ºC malgrat ja haver-se fet fosc. Poc després hem arribat a la ciutat del joc. La veritat és que impacta moltíssim quan veus la megaciutat que han muntat els americans enmig del desert, amb una quantitat de llums que fa vertigen. Nova York, París, Egipte, Venècia... a Las Vegas ho tens tot. El nostre hotel està força bé i per ara l’únic inconvenient és que està una mica allunyat. A la nit hem pujat a la torre del propi hotel (la més alta de Las Vegas) i hem contemplat una panoràmica fantàstica de la ciutat. També hem estat una estona al casino on he ensenyat a en Xavi una tècnica infalible de com guanyar diners a la ruleta.
Us deixo un vídeo de la nostre suite perquè el gaudiu (segur que no tant com nosaltres).
No hay comentarios:
Publicar un comentario