D’entrada, demano disculpes per no haver pogut escriure abans, però suposo que després de llegir l’article següent ho entendreu, hehe.
Dos vols, 11 hores dins l’avió i 5 hores entre els aeroports de Barcelona, Londres i Chicago. D’aquesta forma podriem definir l’inici del nostre viatge. El cas és que no es va fer pesat per cap de nosaltres tres. En Sibis i en Guille no van dormir la nit anterior i es van passar unes horetes dormint a l’avió (en concret, en Xavi moltíiiiiiissimes). A més, teniem llibres, música, i fins i tot vam estar veient un munt de capítols de la sèrie “El séquito” que en Guille s’havia baixat al portàtil.
Quan vam arribar a terres americanes, després de passar els estrictes controls de seguretat de costum, estàvem esperant un taxi (estàvem ja molt cansats i en Sibina no es trobava bé) quan un home va aparèixer del no-res i es va oferir a portar-nos al motel. D’entrada vam acceptar, però al trobar-ho estrany li vam preguntar “how much”. “Forty-nine, or maybe fifty-nine $”, ens va dir, per un trajecte de 10 minuts! Evidentment li vam dir que nanai del Paraguai i vam agafar un taxi normal (és a dir, conduit per un pakistaní xD) que ens va cobrar encara no 13$.
No hay comentarios:
Publicar un comentario