lunes, 9 de agosto de 2010

Dia 1: de Barcelona (Catalunya) a Chicago (Illinois)

D’entrada, demano disculpes per no haver pogut escriure abans, però suposo que després de llegir l’article següent ho entendreu, hehe.

Dos vols, 11 hores dins l’avió i 5 hores entre els aeroports de Barcelona, Londres i Chicago. D’aquesta forma podriem definir l’inici del nostre viatge. El cas és que no es va fer pesat per cap de nosaltres tres. En Sibis i en Guille no van dormir la nit anterior i es van passar unes horetes dormint a l’avió (en concret, en Xavi moltíiiiiiissimes). A més, teniem llibres, música, i fins i tot vam estar veient un munt de capítols de la sèrie “El séquito” que en Guille s’havia baixat al portàtil.

Quan vam arribar a terres americanes, després de passar els estrictes controls de seguretat de costum, estàvem esperant un taxi (estàvem ja molt cansats i en Sibina no es trobava bé) quan un home va aparèixer del no-res i es va oferir a portar-nos al motel. D’entrada vam acceptar, però al trobar-ho estrany li vam preguntar “how much”. “Forty-nine, or maybe fifty-nine $”, ens va dir, per un trajecte de 10 minuts! Evidentment li vam dir que nanai del Paraguai i vam agafar un taxi normal (és a dir, conduit per un pakistaní xD) que ens va cobrar encara no 13$.

Després d’una breu descansada a l’hotel, vam decidir anar una estona al centre de la ciutat, per tenir una primera presa de contacte. Però al final ens vam passar de la ratlla i vam acabar fent un munt de quilòmetres. Si a això li sumem els llògics efectes del jet-lag, el resultat va ser que vam acabar el dia destrossats. Després de sopar una hamburguesa de dues tonalades al Navy Pier (una zona emblemàtica al costat del llac), vam haver de fer practicament dos quilòmetres per arribar a la parada de metro més popera. Per si no en teniem prou, el metro estava com una llauna de sardines perquè acabaven de fer un macro concert al Millennium Park, on entre d’altres hi actuava Green Day o Lady Gaga, així que vam haver de fer un últim esforç dempeus, abans d’arribar com vam poder al motel a quarts de 12, o quarts de 7 del matí hora catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario