Dia 11: de Tuba City ( Arizona) a Williams (Arizona)

Quan ens hem despertat hem vist que feia mal temps , fred, vent i plovia , ens han dit que aquest és el més de les pluges torrencials en aquesta zona. Hem anat a esmorzar a un cafè que tenia Internet ja que havíem d’imprimir uns tiquets pel grand Canyon, primer la dona ens a dit que no tenia impressora, però jo crec que després li hem fet pena i ens ho ha imprès des de el seu ordinador.
Un cop acabat d’esmorzar ens hem dirigit cap al Grand Canyon , una de les coses més esperades de veure de tot el viatge . A mesura que ens anàvem acostant el temps anava millorant bastant , un cop hem arribat alla feia més o menys bon temps encara hem tingut sort. El Grang Canyon és immens més del que em podia imaginar, és tant gran que no perceps be les distancies, és una cosa que s’ha de veure, sembla impossible que tot ho hagi fet el riu , que amb prou feines es veu des de dalt.

Un cop fetes unes quantes fotos hem decidit baixar cap avall, per un camí estret i ple de roques, hem baixat una mitja hora , després hem decidit que ja n’hi havia prou, però pujar no era tan fàcil com baixar, semblava que no arribàvem mai a dalt. Un cop a dalt hem anat a veure tres miradors més abans d’anar a Tusayan, un poble que hi ha al costat , aquí teníem unes entrades per anar a veure una pel·lícula L’Imax sobre el Grand Canyon, la pel·lícula ha estat bé , però potser esperàvem més ( jo personalment no me enterat de casi res del que deien ).
Avui per fi hem pogut canviar de dieta , hem dinat pizza i pasta , qualitat preu no era el millor que hem trobat. Després de dinar i de comprat algun subvenir, ens hem dirigit a veure l’altre part del Gran Canyon on s’hi havia d’anar amb bus, un cop estàvem a la cua per agafar el bus ( estava a rebentar de gent) s’ha posat a ploure bastant i a fer força fred, jo i en Joan volíem acabar de veure els miradors que ens faltaven però en Guille ens a convençut de que el millor era tornar, després de fer cua per agafar el bus de tornada ( i quedar ben molls) , hem anat a Williams la destinació final d’avui, però pel camí ens a agafat una altre tempesta com la de l’altre dia.

Un cop a Williams ens hem endut una sorpresa positiva, era el poblet amb més ambient dels que aviem anat a dormi, ple de botigues de la ruta 66, una al costat de l’altre , gent vestida de cowboy pel carrer, hem sopat a un mexica ( a les 7 30 de la tarda).
A la nit ( 9:00) hem sortit una estona pensant que hi hauria festa, però no estava mort ( casi mort) com si fossin les 4 del mati, aquesta gent és ben rara a les 9 tots a casa tancats.
Demà ens dirigim direcció Las Vegas on hi passarem les tres pròximes nits.