sábado, 9 de octubre de 2010

Dia 18: de L.A. (Califòrnia) a Barcelona (Catalunya)

Vinga va, mes i mig després de finalitzar el viatge, em disposo a acabar el nostre diari. Sé que això no ho llegirà ni Déu, però queda molt lleig deixar el blog inacabat per un miserable dia. Intentaré fer un exercici de memòria remota per recordar el que vam fer aquell dia.

Jo, com de costum, em vaig aixecar abans que els altres dos dormilegues i gràcies a això vaig poder aprofitar l'esmorzar de l'hotel. Res més enllà de cafè i torrades amb mantega i melmelada, però que ja va fer el fet de treure'm la gana matinal. Un cop estàvem tots d'empeus, vam recòrrer per enèssima vegada el Hollywood Blvd per adquirir els últims souvenirs que ens quedaven pendents. Tot seguit, vam decidir de tornar a Venice Beach per dos motius: 1) perquè ens va encantar la nit anterior però ens vam quedar amb les ganes de veure l'ambient que s'hi respirava de dia, i 2) perquè quedava a tocar del LAX (l'aeroport). Almenys a mi, Venice Beach em va agradar moltíssim. El passeig estava a rebentar de gent jove de totes les races i procedències, des de negres venent produccions pròpies de hip-hop, passant per culturistes matxacant al gimnàs a l'aire lliure, fins a gent jugant a bàsquet al playground. I tot això a tocar del mar i amb quantitat de botigues on es venien des de souvenirs a marihuana (si, està permesa per qüestions mèdiques, i està ple de doctors venent-ne). Vam menjar unes pizzes i uns hot dogs per dinar i vam matar un parell d'hores jugant a cartes a la platja.

Cap a les 5pm vam agafar el carro en direcció al LAX. Vam deixar el cotxe a Hertz sense problemes i vam facturar les maletes, esperant l'hora d'embarcament. L'avió cap a Londres estava molt correcte. En Xavi no va tenir problemes per dormir, en Guillem va poder dormir també unes horetes i jo... 30 lamentables minuts. Així doncs vaig aprofitar les quasi 11 hores de vol per mirar una pel·lícula darrere l'altre, des dels Intocables fins una merda de pel·lícula moderna de Jennifer Anniston i Gerald Butler. Vam arribar a Londres i, esgotats com estàvem, a sobre fotia una boira de cal Déu i l'avió no s'enlairava. Algún insensat va deixar anar el rumor que ens hauríem d'esperar fins l'endemà, causant la psicòsi general. Per sort, el retard només va ser d'un parell d'hores i cap a les 11 de la nit hora catalana, quan feia quasi 20 hores que havíem partit dels EUA, arribàvem a Barcelona.

- The End -

sábado, 2 de octubre de 2010

Dia 17 - Los Angeles

Avui ens hem despertat una mica que més tard que de costum ( a les 9 del mati) quan hem baixat a vaig l’hora d’esmorzar ja s’havia acabat, hem tingut d’anar a esmorzar un bar de Hollywood , on ens han servit uns croissants gegants. Després d’esmorzar ens hem dirigit cap a Universal Estudios, un cop allà hem visitat les botigues però no hem entrat al parc ja que l’entrada sortia del pressupost ( encara que tenia pinta d’estar molt be). Després ens hem dirigit cap al centre de la ciutat on anàvem a veure el Staples Center, el camp dels Lakers entre altres, hem entrat a la botiga i no hi havia cap samarreta ni d’en kobe ni d’en Gasol, quina decepció. Hem estat caminant una estona per allà, però vista el calor que feia hem decidit agafar el cotxe i donar una volta per el centre de la ciutat ( el Downtown) el barri Latino, el centre històric, tot una mica, després de perdre’ns uns quants cop amb la quantitat de carreteres que hi ha, hem arribat a el següent destí, Beberly Hills en concret el carrer Rodeo Drive ( carrer on hi ha les botigues més cares de la ciutat). Ens volíem quedar a dinar per la zona, però després de veure preus hem decidit tornar cap al carrer del nostre hotel, hem menjat pasta , s’agraeix menjar una mica diferent.

Després de dinar hem visitat un altre cop les botigues del Hollywood Blv, també hem estat repassant totes les estrelles del terra per no deixar-ne cap d’important sense fotografiar. El carrer de Hollywood està be però jo pensava que estaria més ben cuidat, és com un carrer turístic amb botigues de suvenirs de qualsevol ciutat, encara no entenc com fan els Oscars aquí amb la quantitat de carrers que hi ha amb més glamour.

Després de descansar una estona al hotel i de decidir entre diferents opcions hem decidit dirigir-nos cap a Venice Beach, que està a mitja hora de camí. Un cop allà només arribar hem contemplat la posta de sol des de la platja, aquesta zona esta força be , però hi hem arribat massa tard i ja tancaven totes les paradetes del passeig, pel passeig està ple de cases súper modernes i cares, mai havia vist un passeig on la primera línia de mar fossin tot cases, també hi havia un gimnàs a l’aire lliure, pistes de pàdel entre altres coses.

Per sopar hem buscat un bar per la zona , hem trobat un bar que estava força be, per variar hem sopar menjar mexica, un cop sopats ens hem dirigit cap a l’hotel.

Dema és l’últim dia, pasarem el mati per Hollywood i després anirem a veure el famós cartell de Hollywood abans de dirigir-nos cap a l’aeroport.