viernes, 13 de agosto de 2010

Dia 6: de Bristow (Oklahoma) a Shamrock (Texas)

Avui hem començat la jornada malament: ens hem perdut només començar i hem anat a parar a una carretera de mala mort tallada per obres. Després de recular uns quants quilòmetres hem retrobat la ruta 66 i ens hem aturat a esmorzar al mític Rock Café de la vila d’Stroud, localitat on té lloc la pel•li de Pixar “Cars”. Hem demanat cafè, “tortitas” i crepes però ens han portat uns platassos que no ens haguéssim acabat ni per dinar. També hem deixat un escrit al seu llibre de visites (amb missatge polític inclòs) i hem continuat cap a l’oest. 

Després d’un parell d’hores conduïnt i escoltant els grans Rolling Stones hem arribat a Oklahoma City, la capital de l’estat homònim, i hem anat directament a “H&H Gun Range”, una botiga d’armes on amés pots practicar. Així que, sense omplir qüestionaris ni ensenyar permís d’armes ni tonteries per l’estil, hem llogat una 9mm i una capsa de munició i hem començat a fotre trets al ninotet. Al principi feia una mica de por, per l’estrident soroll que fan els trets i perquè una bala d’aquestes et pela en pocs segons, però a mesura que practiques la por es va esvaïnt i al final ens hem quedat amb les ganes de continuar fent punteria. Cal destacar la presència de nens petits ja fent pràctica amb armes a la seva mida. A Catalunya els avis s’emporten els nets a veure el Barça i aquí se’ls enduen a armeries, qüestió de cultures.

Tot seguit ens hem dirigit al DownTown d’Oklahoma City, d’accés dificilíssim degut a que mitja ciutat està en obres. Ens hem aturat a veure el National Memmorial, espai construit en homenatge a les 168 víctimes de l’atemptat terrorista del 1995. Només hem sortit del cotxe uns 5 minuts i hem hagut de tornar a entrar de seguida degut a la intensíssima calor que no et deixa ni respirar. Avui hem fregat els 43ºC, així que comencem a entendre perquè les ciutats estan buides de gent durant practicament tot el dia: no es pot sortir.

Hem deixat Oklahoma City cap a l’oest, seguint la 66 i ens hem aturat a dinar a un restaurant Cherokee. Tot seguit hem anat a dos museus a Clinton i Elk City, respectivament. El primer és un museu convencional amb tot d’objectes de la ruta i el segon és una reproducció prou bona d’un poble de l’època dels Westerns. Finalment, hem continuat conduïnt enmig de moltes prades i poques ciutats i, després de perdrens un parell de cops, hem arribat a la frontera de Texas i ens hem aturat a dormir a Shamrock, el primer poble texà que hem trobat.

6 comentarios:

  1. Hola Joan, ens encanta aquest bolg, des de casa el seguim cada dia, es tan bo que sembla que viatjem amb vosaltres dia dia. Un pewtonás a tots tres, la teva família, joan, marc i imma.

    PD: per cert Joan, qui va clavar més "tirus" al cap??

    ResponderEliminar
  2. Noooois!!!

    Ja vaig parlar una mica ahir amb en Sibi... quina enveja que em feu!!! Jo aquí dalt una montanya corrent i entrenant mentre vosaltres aneu amb el cotxe per tot els EUA!
    L'única cosa semblant que tenim són les temperatures que patiu i les que fa a C.Real!

    Ja veig que us ho esteu passant bé i que de moment no hi ha cap entrebanc! Espero que torneu i si decidiu quedar-vos, almenys que sigui perque us heu fet millonaris a algun dels casinos de las Vegas! En aquest cas, no patiu, que ja vindrem a fer-vos una visiteta!;-)

    En fi, a seguir la ruta i desde aquí el blog!

    Una abraçada i aviam si engreixeu a en Sibi, que amb tant menjar com dieu, és la única opció que veig perque s'engordi!jeje

    ResponderEliminar
  3. bona nit!
    Cómo marcha el viaje? Veo que os lo estáis currando bastante bien. Nosotros os escribimos desde Vega, Nuevo Mexico, pasado Amarillo. Estaría bien si coincidimos en la Ruta y compartimos experiencias y un poco de info, no estaría mal, no?
    Estos son nuestros planes: mañana dejaremos la Ruta pasado Adrian para bajar hasta Rosswel, el mítico pueblo de los ovnis y demás. Luego subiremos a Madrid como visita simbólica y bajaremos a Albuquerque, toca Cindy Lauper en concierto en el Route 66 Casino Hotel! Después del concierto nos iremos a dormir a Thoreau. Pasado mañana dejaremos nuevamente la Ruta para subir al Four Corners, Monument Valley y Bosque Petrificado. Esa noche intentaremos dormir en Holbrook en el mítico Wigwam Motel. Ya nos contáis vuestros planes, ok? Seguimos un contacto.
    Un saludo, get your kicks on Route 66!

    ResponderEliminar
  4. anna bachs
    nens!!! que wai!!! us conekteu x skype o ke? buskeume i avera si parlem una mika!! genial no x alla? buaaaa!!! és una passadaaa!!! records de la family!!!

    un petonet x tots tres!!!

    ResponderEliminar
  5. Què passa americanos!!!!!


    No sabia ni que tenieu blog... sort que he entrat per caualitat al facebook d'en Sibina i he vist la direcció.

    Realment foteu enveja carbons, ja us imagino als 3 visitant aquestes coses.

    Hagués pagat per veure la vostre reacció amb el super policia... en serio! XD
    Espero que estigueu disfrutant i que segui escrivint el blog, cada dia ho lleiré; és curiòs perquè a mesura que vaig llegint pillor el google maps i vaig mirant per on sou... i realment esteu a l'america profunda eh??

    Una abraçada als 3!

    ResponderEliminar
  6. Estimats Joan i companyia,
    El superinvent d'en Rossell no funciona i en l'àmbit d'internet ja es comença a parlar de moció de censura!! Ahir 3-1 front el Sevilla.
    En l'àmbit de pais tampoc van massa be les coses i tot i que estan de vacances, els espanyols ens continuen donant per el cul.
    Suposo que esteu informats del que passa a casa nostre a través d'internet, com nosaltres estem assabentats del que feu amb el blog i sembla que us ho esteu passant molt be, oi? Encara que aquests "paletos" que us envolten son mes curts que les mànigues d'uns sostens.
    Que Manitou us protegeixi!!! Una abraçada!!

    ResponderEliminar