Dia 18: de L.A. (Califòrnia) a Barcelona (Catalunya)

Vinga va, mes i mig després de finalitzar el viatge, em disposo a acabar el nostre diari. Sé que això no ho llegirà ni Déu, però queda molt lleig deixar el blog inacabat per un miserable dia. Intentaré fer un exercici de memòria remota per recordar el que vam fer aquell dia.

Jo, com de costum, em vaig aixecar abans que els altres dos dormilegues i gràcies a això vaig poder aprofitar l'esmorzar de l'hotel. Res més enllà de cafè i torrades amb mantega i melmelada, però que ja va fer el fet de treure'm la gana matinal. Un cop estàvem tots d'empeus, vam recòrrer per enèssima vegada el Hollywood Blvd per adquirir els últims souvenirs que ens quedaven pendents. Tot seguit, vam decidir de tornar a Venice Beach per dos motius: 1) perquè ens va encantar la nit anterior però ens vam quedar amb les ganes de veure l'ambient que s'hi respirava de dia, i 2) perquè quedava a tocar del LAX (l'aeroport). Almenys a mi, Venice Beach em va agradar moltíssim. El passeig estava a rebentar de gent jove de totes les races i procedències, des de negres venent produccions pròpies de hip-hop, passant per culturistes matxacant al gimnàs a l'aire lliure, fins a gent jugant a bàsquet al playground. I tot això a tocar del mar i amb quantitat de botigues on es venien des de souvenirs a marihuana (si, està permesa per qüestions mèdiques, i està ple de doctors venent-ne). Vam menjar unes pizzes i uns hot dogs per dinar i vam matar un parell d'hores jugant a cartes a la platja.

Cap a les 5pm vam agafar el carro en direcció al LAX. Vam deixar el cotxe a Hertz sense problemes i vam facturar les maletes, esperant l'hora d'embarcament. L'avió cap a Londres estava molt correcte. En Xavi no va tenir problemes per dormir, en Guillem va poder dormir també unes horetes i jo... 30 lamentables minuts. Així doncs vaig aprofitar les quasi 11 hores de vol per mirar una pel·lícula darrere l'altre, des dels Intocables fins una merda de pel·lícula moderna de Jennifer Anniston i Gerald Butler. Vam arribar a Londres i, esgotats com estàvem, a sobre fotia una boira de cal Déu i l'avió no s'enlairava. Algún insensat va deixar anar el rumor que ens hauríem d'esperar fins l'endemà, causant la psicòsi general. Per sort, el retard només va ser d'un parell d'hores i cap a les 11 de la nit hora catalana, quan feia quasi 20 hores que havíem partit dels EUA, arribàvem a Barcelona.

- The End -

Dia 17 - Los Angeles

Avui ens hem despertat una mica que més tard que de costum ( a les 9 del mati) quan hem baixat a vaig l’hora d’esmorzar ja s’havia acabat, hem tingut d’anar a esmorzar un bar de Hollywood , on ens han servit uns croissants gegants. Després d’esmorzar ens hem dirigit cap a Universal Estudios, un cop allà hem visitat les botigues però no hem entrat al parc ja que l’entrada sortia del pressupost ( encara que tenia pinta d’estar molt be). Després ens hem dirigit cap al centre de la ciutat on anàvem a veure el Staples Center, el camp dels Lakers entre altres, hem entrat a la botiga i no hi havia cap samarreta ni d’en kobe ni d’en Gasol, quina decepció. Hem estat caminant una estona per allà, però vista el calor que feia hem decidit agafar el cotxe i donar una volta per el centre de la ciutat ( el Downtown) el barri Latino, el centre històric, tot una mica, després de perdre’ns uns quants cop amb la quantitat de carreteres que hi ha, hem arribat a el següent destí, Beberly Hills en concret el carrer Rodeo Drive ( carrer on hi ha les botigues més cares de la ciutat). Ens volíem quedar a dinar per la zona, però després de veure preus hem decidit tornar cap al carrer del nostre hotel, hem menjat pasta , s’agraeix menjar una mica diferent.

Després de dinar hem visitat un altre cop les botigues del Hollywood Blv, també hem estat repassant totes les estrelles del terra per no deixar-ne cap d’important sense fotografiar. El carrer de Hollywood està be però jo pensava que estaria més ben cuidat, és com un carrer turístic amb botigues de suvenirs de qualsevol ciutat, encara no entenc com fan els Oscars aquí amb la quantitat de carrers que hi ha amb més glamour.

Després de descansar una estona al hotel i de decidir entre diferents opcions hem decidit dirigir-nos cap a Venice Beach, que està a mitja hora de camí. Un cop allà només arribar hem contemplat la posta de sol des de la platja, aquesta zona esta força be , però hi hem arribat massa tard i ja tancaven totes les paradetes del passeig, pel passeig està ple de cases súper modernes i cares, mai havia vist un passeig on la primera línia de mar fossin tot cases, també hi havia un gimnàs a l’aire lliure, pistes de pàdel entre altres coses.

Per sopar hem buscat un bar per la zona , hem trobat un bar que estava força be, per variar hem sopar menjar mexica, un cop sopats ens hem dirigit cap a l’hotel.

Dema és l’últim dia, pasarem el mati per Hollywood i després anirem a veure el famós cartell de Hollywood abans de dirigir-nos cap a l’aeroport.

Dia 16: de Needles (California) a L.A. (California)

Avui escriurem el que vam fer ahir, tard com ha passat els ultims dies.

Ens vam despertar al poble de Needles, que pertany a California just creuant la frontera amb Arizona. Abans d’arribar a Los Angeles encara ens quedaven fer uns 400 quilometres per el que vam decidir marxar força d’hora i anar tirant, de camí simplement vam parar a posar gasolina.

Vam arribar a Los Angeles vora de la 1 del mitgdia amb la intenció de triar un motel i començar a visitar la ciutat, pero trobar-ne un tal i com el voliem ens va costar un parell d’hores ja que vam començar buscant-los a Santa Monica i al estar propers a la platja els preus es disparaven bastant. Finalment vam acabar per trobar-ne un just al costat de Hollywood Boulevard, que es el carrer on hi han les estrelles al terra.

Al pujar les maletes a l’habitació ja se’ns havien fet gairebé les 4 de la tarda i encara no haviem dinat. Ens vam dirigir cap al teatre xinés de Hollywood Boulevard on hi havia molta gent que esperava per el preestreno de una película on hi havien de anar les estrelles de la pel•licula, nosalres amb la intenció de fer una mica el xafarder vam aprofitar per dinar just devant del teatre on vam descubrir una nova cadena de restaurants anomenada “Hooters” que no destaca presisament per les hamburgeses que hi serveixen si no per totes les seves cambreres vestides amb samarreta apretada i pantalonets molt curts.

Per la tarda vam recorrer tot el carrer de les estrelles i vam comprar alguns souvenirs i despres vam aprofitar per deixar totes les boses al hotel i descansar una estona.

Quan es va començar a fer fosc va manar a Beverly Hills en busca de les cases dels famosos, pero no vam veure ningú conegut. Per la nit vam tornar a una zona que vam trobar mentres buscavem hotel al mati a Santa Mónica i vam aprofitar per fer unes cerveses i jugar a una especia de curling amb miniatura que hi havia dins del bar.

Dia 15: de Las Vegas (Nevada) a Needles (California)

Com que ahir no vam sortir de festa, avui ens hem aixecat a una hora decent. Hem decidit de quedar-nos a dinar al bufet de l’hotel ja que al ser clients ens feien un 25% de descompte i ens sortia molt bé de preu. Per tant, teníem tot el matí lliure, i l’hem aprofitat primer veient el partit de bàsquet entre Espanya i els EUA a la zona d’apostes esportives del casino i més tard jugant a la ruleta, on en Xavi ha estat molt afortunat i, quan ja no li quedaven pràcticament fitxes, ha apostat pel número guanyador i li han tocat gairebé 50$ (una quantitat menyspreable estan a Las Vegas, tot s’ha de dir). Després, cap a les 14h, hem dinat i tot seguit hem marxat destinació Kingman per tornar a enganxar amb la ruta 66.

De camí hem tornat a passar per la presa Hoover, aquest cop de dia, i després d’una recta de més de 100km arribàvem a Kingman. Un cop allà hem agafat la 66 cap a l’oest. Hem passat per un seguit de montanyes desèrtiques i ens hem aturat a Oatman, un petit poblet perdut on només s’hi arriva mitjançant la 66, concretament un tram on la carretera es troba en un estat bastant lamentable. Sorprenentment, el poble és encantador. Només té un carrer principal que recorda al far west de les películ•les, amb tot de cases de fusta, un hotel demacrat dels anys 20, una “general store” i un parell de tavernes. Precisament hem entrat a un dels bars (fosc, podor de cervesa) a fer unes partides de billar per passar l’estona.

Tot seguit hem sortit d’Oatman continuant la 66 i ens hem aturat a un motel correcte (regentat per un indi) de la següent localitat, una ciutat de nom Needles, ja a Califòrnia. Hem anat a sopar natxos i fregits a un Denny’s, després de fer-nos un bany a la piscina del motel, per finalment anar a clapar a mitjanit.

Dia 14: Las Vegas

Avui ens ha costat més despertar-nos ja que la festa d’ahir va acabar tard , però com que feien el barça a les 11 del mati hem fet un esforç i ens em despertat ( en Muria ja feia estona que estava llevat) hem disfrutat amb el barça, mirant-lo amb alguna dificultat per Internet ,però l’hem aconseguit veure millor del que pensàvem.

Ja que estàvem uan mica mandrosos ens vam quedar tot el mati a l’hotel, vam dinar al bufet del mateix hotel ( no estava tan be com el de Luxor però per 15 dòlars està perfecte). Amb la panxa plena vam agafar el cotxe i vam aparcar al hotel Tresoure Island, com si fóssim clients de l’hotel i vam començar a visitar tots els hotels. El Wynn, Encore, The Mirage, The Venetian i altres, també hem visitat una zona més antiga de les Vegas el carrer Fremont, en aquest carrer hi ha una pantalla que cobreix tot el sostre del carrer i cada quart d’hora posen algun videoclip.

Un cop estàvem tan cansats de caminar i d’aguantar la insuportable calor que feia ens hem dirigit cap a l’hotel amb la intenció de descansar una estona i després anar a veure 3 o 4 hotels que ens faltaven i l’ambient que hi havia a la nit pel carrer. Després de descansar una estona en Guille i jo hem tornat cap al centre ( en Joan s’ha quedat a l’hotel a descansar). Un cop allà hem visitat segurament l’hotel més conegut de Las Vegas , el Bellagio i hem vist l’espectacle de les fonts ( és l’espectacle de fonts més gran del mon).

Quan les cames ja no podien més ens hem dirigit cap al nostre hotel allà hem sopat al McDonals ( a la 1 i mitja de la nit ) i després hem anat cap al casino mitja hora abans d’anar a dormi.

Avui ha sigut el dia que hem caminat més de tot el viatge, sembla que però entre anar d’hotel a hotel i visitar-los per dins fas molts kilòmetres, però el dia ha estat molt be , amb una nit més relaxada que la d’ahir.

Dia 13: Las Vegas (Nevada)

Avui escribim amb una mica de retard degut a que ahir vam sortir de festa.

El dia va començar per nosaltres cap al mitgdia ja que ens vam despertar tard, la nostra idea per el mati era anar a veure els diferents hotels i casinos. Vam agafar el cotxe perque estem una mica allunyats dels hotels que voliem anar a visitar i per aparcar vam fer com si fosim clients del “New York New York”, abans de dinar vam veure 4 hotels/casinos: New York, Escalibur, Luxor, Mandalay bay.

Ja cap a les 4 de la tarda vam dinar a un buffet lliure on per 20$ vam menjar tot el que vam voler, s’ha de dir que per primera vegada en tot el viatge vam poder menjar una mica diferent de les tipiques hamburgeses amb patates fregides.

Despres de dinar vam anar a veure un altre hotel, el MGM on en el seu interior hi tenen com un petit zoo amb lleons i tot.

Entre una cosa i l’altre se’ns van fer les 7 de la tarda i vam anar cap al nostre hotel on de pasada vam anar a comprar souvenirs a la suposada botiga de souvenirs més gran del món i tambe vam comprar una mica de beguda per la nit.

A les 11 de la nit vam anar de festa al “Coyote Ugly” o bar coyote que es realment com el de la peli.

Dia 12: de Williams (Arizona) a Las Vegas (Nevada)

Ens hem despertat a l’hora de sempre al motel ronyós on ens vam quedar a passar la nit i tot seguit hem anat a esmorzar al café del davant. Hem demanat suc de taronja, cafè i una mena de bunyols de pasqua (allà en diuen mini-donnuts), i hem estat discutint sobre què fer durant el dia. Williams és un poble molt ben situat i que té destinacions interessants als 4 punts cardinals: cap al nord vas al Grand Canyon; cap a l’est, a la ciutat de Flagstaff; cap al sud, al desert dels famosos cactus d’Arizona; i cap a l’oest, a Las Vegas i Califòrnia. Finalment, la democràcia ha manat i per 2 vots a 1 hem decidit tornar al Grand Canyon a fer la ruta que ahir no vam poder veure per culpa del mal temps.

La segona visita al Grand Canyon ha estat un desastre. Resulta que aquella ruta s’agafava per iniciar al Hermmitts Point un sender infernal on necessites estar molt preparat i almenys 2 dies per poder completar-lo. Nosaltres no portàvem ni aigua, així que no l’hem ni començat i hem girat cua cap a Williams de nou, a empalmar altre cop amb la Historic 66.

Hem fet una parada al poblet de Seligman, (foto) que és semblant a Williams en quant a estructura: un carrer principal (la ruta) ple de motels i botigues de souvenirs. La diferència és que aquest era molt, molt més decadent. Hem dinat a dins d’una botiga de souvenirs. Sí, enmig de banderes, matrícules, imans, samarretes i altres objectes diversos hi havia dues taules on un home que estava mig tocat del bolet ens ha servit el dinar. Particularment i per sorpresa meva, he menjat un arròs amb pollastre força bo. Després de 4 fotos hem continuat la ruta. Hem decidit no posar benzina al poble perquè la tenien molt cara (el capítol benzina mereix un article apart) i som així de xulos. Unes 20 milles més tard hem tornat a Seligman a omplir el dipòsit per por a no quedar-nos tirats.

A l’alçada de Kingman ens hem desviat rumb a Las Vegas. Cap a les 8 hem creuat la faraònica presa de Hoover, ja a Nevada, on estàvem per sobre dels 41ºC malgrat ja haver-se fet fosc. Poc després hem arribat a la ciutat del joc. La veritat és que impacta moltíssim quan veus la megaciutat que han muntat els americans enmig del desert, amb una quantitat de llums que fa vertigen. Nova York, París, Egipte, Venècia... a Las Vegas ho tens tot. El nostre hotel està força bé i per ara l’únic inconvenient és que està una mica allunyat. A la nit hem pujat a la torre del propi hotel (la més alta de Las Vegas) i hem contemplat una panoràmica fantàstica de la ciutat. També hem estat una estona al casino on he ensenyat a en Xavi una tècnica infalible de com guanyar diners a la ruleta.

Us deixo un vídeo de la nostre suite perquè el gaudiu (segur que no tant com nosaltres).